Qui és Isabel de Villena?


Què és la teologia feminista? Per què es considera a Isabel de Villena una precursora de la teologia feminista?


NOTA: aquest enllaç ens porta a la pàgina d'Amics dels Clàssics Barcino, per veure la conferència de Teresa Forcades sobre "Jesús i les dones" sobre l'obra d'Isabel de Villena l'heu de buscar manualment.
TEOLOGIA FEMINISTA, TERESA FORCADES

- La teologia feminista en la història, per Teresa Forcades.
- Web oficial de Teresa Forcades.
- Lletra de defensa de Teresa Forcades.

La teologia feminista és una teologia crítica. La investigació crítica neix sempre arran d’una experiència de contradicció. L’objectiu de la teologia crítica és doble: posa en evidència els aspectes de la interpretació rebuda que generen contradiccions i cerca d’oferir alternatives d’interpretació teològicament consistents que permetin superar aquestes contradiccions. Com que aquestes contradiccions sovint són generades per situacions de discriminació o injustícia, a les teologies crítiques també se les anomena teologies de l’alliberament. La teologia feminista és una modalitat de teologia crítica o de l’alliberament. El camí de la teòloga o del teòleg feminista és, doncs, necessàriament, un camí de lluita i de reivindicació, però això no vol dir que hagi de ser només un camí de lluita o de reivindicació. No ho és. És alhora, i des del cor mateix del seu compromís, camí de gratuïtat, de do, de sorpreses i regals inesperats, de descobertes que eixamplen cada vegada més l’horitzó inicial, de vegades modificant-lo, sovint fent-lo més precís i donant-li un sentit més ple. És camí de lluita, és camí de gratuïtat i, sobretot, és camí de solidaritat, d’encarnació, d’implicació en els dolors i les joies dels qui pateixen rebuig o discriminació.

TERESA FORCADES
VITA CHRISTI, Isabel de Villena (text on line)

Fragments i comentaris del Vita Christi.

(...) Sor Isabel, en efecte, va molt més enllà que el relat bíblic: nombrosos capítols de la seua obra estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, com a descriure les ressonàncies que aquests fets tenien en Maria. Després, en el desenvolupament de la història del Crist, l'abadessa tria dels Evangelis, sempre que pot, aquells passatges en els quals les dones, directament o indirecta, figuren com a coprotagonistes decisives. Fins i tot alguns on això no és gaire evident, sor Isabel procura enfocar-los de manera que una dona o altra hi siga en un primer pla. Maria Magdalena, per exemple, ocupa en el seu relat un lloc, en extensió i en consideració, de què manca en els Evangelis. I igualment podríem dir de santa Anna i de moltes altres dones que hi apareixen. En tot moment del Vita Christi hi ha una dona amb la qual es relaciona Jesús; en tot moment hi ha una dona els sentiments i les paraules de la qual resumeixen l'abast o la significació de l'episodi evangèlic.

Joan Fuster, Misògins i enamorats (Alzira, Bromera, 1995)

Altres estudiosos de la figura d'Isabel de Villena:

Altres religioses amb compromís social al llarg de tots els temps:
Referents d'Isabel de Villena:
...

Referents de Teresa Forcades:
Teresa Forcades i Vila
Teresa Forcades i la teologia feminista